Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII. Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic. Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant. Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit. Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la sonata da chiesa, encara que inclou quatre moviments amb títols en francès. Les seves sis sonates per a instrument solista són més interessants que les escrites per a dos instruments.