Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic. Fou alumne de M. Reger i K. Straube. La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H. Riemann i una curta temporada amb E.M. von Hornbostel a Berlín. Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg (1909-20), mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere. Destacà en el moviment rus de revaloració de J.S. Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor. Després de la Revolució Russa hagué de marxar cap a Suïssa (1920) i el 1924 fou nomenat organista a Zuric. A partir d’aleshores es pogué concentrar en la musicologia i esdevingué professor a la Universitat de Basilea (1924-55). La seva aportació més important com a musicòleg se centrà en el camp de la música medieval; seguí la línia d’O. Ludwig i J. Wolf en desenvolupar una aproximació al període a través d’un estil crític. Es convertí en una autoritat en l’estudi de les escoles de Sant Marçal i Notre-Dame, i en la polifonia anglesa anterior al segle XIII.