Se sap que vers el 1530 era a Venècia. Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555. Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses col·leccions de música religiosa i de madrigals a Venècia: el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus. Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions. Moltes creacions seves foren incloses en les antologies de madrigals que s’escamparen ràpidament per tot Europa. Musicà també prop d’un centenar d’estrofes de l'Orlando furioso de Ludovico Ariosto en una col·lecció d’obres titulada Capriccio (1561). Mostrà una tendència manifesta a agrupar sèries de madrigals o cicles unificats per la temàtica o els textos. També escriví, segurament amb anterioritat a la seva arribada a Itàlia, peces amb text francès en l’estil de la chanson francoflamenca. La seva producció sacra, molt més conservadora, inclou dues misses i diversos motets.