Vida
Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A. Ebran. El 1757 ja era organista a Opocno. Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena. Allà estudià amb D. von Dittersdorf, i aviat impartí classes (I.J. Pleyel fou alumne seu). Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia (1769-71), on conegué C.W. Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia (Roma, 1770). De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou possible acceptar un càrrec de mestre de capella a Dresden. Viatjà per Hongria i Croàcia, i en tornar a Viena es dedicà a l’ensenyament i a la composició, envoltat dels grans autors del moment, amb els quals fins i tot tocava; esdevingué, així, un dels primers compositors realment lliures, i la seva fama s’estengué arreu del país. Tot i que és incerta l’atribució d’alguns títols del seu catàleg, la seva producció fou enorme i abraçà tots els gèneres musicals, amb centenars d’obres, les més preuades de les quals foren les simfonies, els concerts i els quartets de corda. En les simfonies sempre mostrà la seva vinculació amb l’Escola de Mannheim i el Classicisme inicial de F.J. Haydn, però en els concerts anà més lluny i s’acostà a l’estil mozartià. Els seus divertiments, més lliures, contrasten amb les sonates, d’harmonia més treballada. La seva producció vocal, sobretot religiosa, roman en bona part inèdita.
Obra
Música instrumental
Més de 70 simfonies; més de 25 concerts per a instrument solista i orquestra; més de 360 obres de cambra (entre les quals: 6 quotuors concertants, op. 2, publ. 1769; 6 quartetto concertante, fl./ob., vl., vla., vlc., op. 7, publ. 1771; 6 quotuors, vl., ob./fl., vla., vlc., op. 8, publ. ~1772; 6 sonates, 2 vl., vlc., op. 7, publ. 1772; 6 quotuors concertants, op. 4, publ. 1779; Sonate, fl., vl., b., op. 3, publ. 1781; 6 quotuors concertants, op. 33, publ. ~1785; 6 sonates, 2 vl., vlc., op. 13, publ. 1785; 12 ecossoises, 2 vl., vlc., publ. ~1812)
Solo
Més de 80 obres per a piano sol (entre les quals: 3 caprices, op. 15, publ. 1778; 12 sonatines, publ. 1800-03; 3 sonates, publ. ~1801; 3 Sonate facile, publ. 1810); 10 obres programàtiques per a piano; 14 obres per a pno./clav., algunes de les quals recullen diverses peces (entre les quals: 12 Orgelfugen, ’12 fugues per a orgue', publ. ~1801; 24 kurze Cadenzen und Präludien durch 24 Tonarten, ’24 cadències breus i preludis a través de les 24 tonalitats', publ. ~1806)
Òpera
Demofoonte (mús. perduda, 1770); Il trionfo di Clelia (mús. perduda, 1770)
Música vocal
Prop de 60 misses, 2 rèquiems, més de 60 motets, prop de 30 àries, 15 Salve regina, 10 lletanies, 1 tedèum, 1 Stabat mater, prop de 20 cançons profanes