Estudià composició amb J. Rídký al Conservatori de Praga (1939-46), i ben aviat s’interessà per la música cinematogràfica, en què desenvolupà procediments que després aplicà a altres gèneres. Destacà també pels seus amples coneixements en teoria i història de la música, i en altres camps com el folklore i les ciències. Motivat pel jazz i la música contemporània, és autor de diversos textos de recerca i crítica (La percussió en l’orquestra contemporània, 1947; El paper de l’orquestració, 1948, i essencialment Elements de les noves tècniques de composició en la música del passat, l’exòtica i la folklòrica, 1964), els descobriments dels quals fan que, en el seu context, la seva obra sigui la més representativa del moment. Practicà tots els gèneres i excel·lí en la música instrumental.