Tot i patir una malaltia ocular greu, estudià composició amb K.B. Jirák al Conservatori de Praga i assistí a les classes magistrals de J. Suk (1924-29). Molt vinculat al Teatre Lliure de Praga, quan aquest fou dissolt després de l’acord de Munic, emigrà als EUA, el 1939. A Nova York fundà i dirigí el Grup Coral Txecoslovac. La seva música és una mostra clara de l’expressionisme d’entreguerres. Les seves sàtires musicals per al Teatre Lliure contra el feixisme i el nazisme, en la línia dels intel·lectuals d’esquerra, beuen de les fonts del jazz, dels musicals i de la improvisació, sempre mirant, però, d’elaborar unes estructures pròpies de la música concertant. Utilitzà alhora la tècnica dels quarts de to d’A. Hába i les fórmules neoclàssiques, i l’aspra harmonia d’algunes obres té, fins i tot, un cert esperit provocador. Exemple de l’afany integrador és el seu Concert per a piano (1927) i la Petite suite (1928). També cal destacar la Fantasia per a piano i orquestra (1930) i el Poema simfònic (1936).