Es formà amb professors privats, i, després d’exercir com a arpista i director d’orquestra en diverses ciutats txeques, ingressà al Conservatori de Praga per estudiar teoria i composició amb K.B. Jírak, J.B. F ster i J. Kricka (1919-23); posteriorment es perfeccionà amb F ster. Fou arpista i director de la Filharmònica Txeca, i acabà impartint classes al conservatori. Molt influït per A. Dvorák, i amb una marcada tendència al caràcter nacionalista de la música, compongué una obra que manté una línia melòdica d’afinat lirisme i d’efectista paleta orquestral, amb pinzellades atonals de notable interès. Destaquen les seves set simfonies (entre el 1924 i el 1956), un concert per a violí (1926), un per a piano (1952) i dos per a violoncel (1930 i 1940). Deixà una abundant obra cambrística, de la qual cal esmentar els dos nonets i el quintet amb clarinet (1926).