Estudià composició al Conservatori de Praga (1941-48) i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica. A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs (1967-69), vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica (1969-71) i editor en cap de la revista "Estetika" (1969-71). Vinculat al Cercle de Praga, centrà la seva anàlisi en la semiologia i la teoria de l’art. Entre les seves contribucions teòriques destaquen les publicades en Problemes en l’educació de l’art (1962), Les bases de la teoria general de l’art (1968), La música com a objecte de comunicació (1972) i, especialment, el recull d’assaigs L’estructura i les figures de la música (1988).