Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa. Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma (1494), de Muro (1495), de la seu, del palau de l’Almudaina (1498 i 1506) i el primer orgue de Sóller (1499). Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina (1510). L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí. La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs, encara pot admirar-se avui. Constava de tres teclats: cadireta, orgue major i orgue de pit, sense registres, és a dir, segons la tècnica del blockwerk, pròpia de l’orgue gòtic. Tant les autoritats civils com el capítol de la seu demanaren l’any 1516 a Jaume Febrer, llavors establert ja a Barcelona, que retornés a Palma per tal de mantenir aquells "bons instruments de orguens, los quals per tot lo mon son loats, comentats i anomenats per molt exellents i encert ..." que ell havia bastit. Segons l’historiador A. Mulet, sembla que la gestió no tingué èxit.