Fou un dels instrumentistes de trompa més coneguts del seu temps. El seu pare li donà les primeres nocions de l’instrument, que continuà estudiant a Perpinyà. El 1820 marxà a París per a ingressar a les classes de L.F. Dauprat al conservatori, i al cap d’un any ja assolí el premi d’honor de trompa. Des del 1825 fou membre de la capella reial de Carles X i de diversos teatres parisencs, com l’Italien i l’Odéon. Fou músic de cambra de Lluís Felip I a partir del 1832, i des del 1842, professor de trompa del Conservatori de Música de París. Redactà un mètode de trompa i escriví nombroses obres per a aquest instrument, com ara dotze concerts per a trompa i composicions de cambra per a grups de trompes.