Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu. Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936. Tres fets destaquen en la figura d’Isern. De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals. La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la escritura en notas de música s’edità el 1837, i procurava desenvolupar el tacte i l’oïda. En segon lloc, reuní a casa seva un veritable saló intel·lectual, on sovintejaven les audicions musicals. Finalment, en tercer lloc, cal parlar de la gran quantitat de contactes que mantingué amb importants músics del seu temps, entre els quals es troben H. Herz, Ole Bull, A. Barba, P. Albéniz, P. Piferrer, i també amb destacats personatges liberals, com L. Fernández de Moratín, entre d’altres. Els seus contemporanis destacaren les seves improvisacions a l’orgue.