Jaume Martí i Marvà

(Vallmanya, Segrià, ~1600 — Barcelona, 1678)

Monjo benedictí de Montserrat, músic, literat i abat.

Vida

Després d’uns anys d’estada a l’Escolania, on començà la seva formació, vestí l’hàbit monàstic el 1619. Aviat fou cridat a exercir càrrecs de govern que li impossibilitaren la seva dedicació a la música. Fou predicador major, governador de les baronies del monestir, prior de Castellfollit de Riubregós (Anoia), prior major de Santa María la Imperial d’Obarenes (Burgos) i abat de Montserrat durant un quadrienni (1645-49), al marge de les disposicions de la congregació de Valladolid a causa de la guerra dels Segadors, però amb el beneplàcit de Roma. Sanejà l’economia del monestir, n’amplià les propietats i embellí el santuari. L’estructura absorbent i uniformadora de la congregació val·lisoletana l’obligà a escriure un Memorial ó tratado en favor de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Monserrate (Tolosa, 1650).

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Martí i Marvà, Jaume: Memorial o tratado en favor de los niños escolanes y seminario de N. S. de Monserrate..., Juan Boude, Tolosa 1650