Vida
El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon. A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française. Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes col·leccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs J.F. Regnard i F.C. Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia. Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com A.R. Lesage, L. Fuzelier o C.S. Favart. La seva primera col·laboració amb Regnard, La sérénade (1694), suposà únicament l’actualització de tonades conegudes pel públic, al qual agradaven les obres de teatre amb música que pogués reconèixer. Els pròlegs afegits a velles comèdies eren els que donaven l’oportunitat de compondre nova música, a l’estil dels divertissements que decoraven els finals d’acte. Les melodies de Gillier imiten les tonades populars i són fàcilment cantables. La seva tècnica orquestral es basa principalment en la corda, fet causat no tant per la manca de creativitat com per les restriccions instrumentals imposades pels mateixos teatres. En ocasions especials, recorre a una gamma més àmplia i variada d’instruments, com passà, per exemple, amb la seva paròdia Télémaque (1715), on utilitzà una orquestració molt més ambiciosa integrada per vuit violins, un contrabaix, flauta, oboè, fagot, dues trompes i clavicèmbal.
Obra
Música escènica
49 opéras-comiques (entre les quals: Les eaux de Merlin, 1715; Le temple du destin, 1715; Télémaque, 1715; L’école des amants, 1716; Arlequin traitant, 1716; La statue merveilleuse, 1720; Les enragés, 1725; L’amante retrouvée, 1727; Argénie, 1729; Le malade par complaisance, 1730, L’espérance, 1730; Les mariages du Canada, 1734), 2 òperes (Amphion, 1696; La répétition interrompue, 1735), 3 comédies-ballets (L’impromptu de Livry, 1705; Le divertissement de Sceaux, 1705; L’impromptu de Suresne, 1713), 69 obres per a produccions teatrals (entre les quals: Les festes du cour, Dancourt, 1699; Les trois gascons, Boindin, 1701; Le mari sans femme, Montfleury, 1702; Le galant jardinier, Dancourt, 1704; La famille extravagante, 1709; L’acte pantomime, Pannard, 1732; La première représentation, Lesage, 1734), 1 ballet pantomime (La foire de Bezons, 1735)