Estudià clarinet al Conservatori de Versalles i, posteriorment, música de cambra a l’Escola Normal de Música de París. De forma autodidàctica, es dedicà a l’estudi de la flauta de bec i de la música antiga. El 1970 començà a tocar com a membre de l’orquestra La Grand Écurie et la Chambre du Roy, de la qual és director Jean-Claude Malgoire, i ha col·laborat també en formacions com Domaine Musical i Ars Nova en la interpretació de música contemporània. Com a solista ha dut a terme diverses gires de concerts a Europa i Amèrica. És professor de flauta de bec al Conservatori de Saint-Ouen i de clarinet antic al Conservatori de Lió. És autor de dos estudis sobre interpretació: L’enseignement complet de la flûte à bec i Règles de l’interprétation musicale à l’époque baroque (1977), i d’un llibre de memòries titulat Le cri du canard (1993).