Estudià comerç i teologia, activitats que compaginà amb els estudis de música al Conservatori de París amb O. Messiaen. El 1949 fundà el Cercle Culturel du Conservatoire de Paris i organitzà una primera sèrie de concerts de música contemporània a la Universitat de la Sorbona amb els alumnes del conservatori. El 1968 creà les Setmanes de Música Contemporània d’Orleans i el Centre Internacional de Recerca Musical, i el 1979, les Músiques Actuals de Niça-Costa Blava. Fou professor d’anàlisi musical a la Universitat de Vincennes. Pioner francès de la barreja de música electrònica i música instrumental, centrà la seva activitat d’experimentació musical en els microintervals, la relació entre el so i la imatge i l’espacialització de la música. L’exploració dels microintervals és visible, per exemple, en l’obra Tombeau de Julián Carrillo, per a dos pianos -un d’ells afinat en 1/3 de to- (1965). El seu interès pels microintervals el portà a l’estudi de nous instruments, com ara els sintetitzadors, que produïssin microintervals amb precisió. La relació entre so i imatge és explorada en Introspectacle, per a recitant, banda magnètica i ritmes visuals (1969), i l’espacialització de la música, en Milieu divin, per a dues orquestres oposades (1969). El 1976 publicà L’homme musical, on exposà les seves idees.