Juntament amb Couperin i J.Ph. Rameau, ha estat considerat un dels millors compositors per a tecla del Barroc francès. Nen prodigi de la música, estudià amb J.B. Moreau. Fou mestre de capella a Langres, Dijon i Saint-Cyr, i el 1705 obtingué el lloc d’organista titular a Saint-Merry. El 1721 entrà, també com a organista, a la capella reial en substitució de J.B. Buterne. Molt lligat al seu oncle Pierre Dandrieu, el 1733 heretà d’aquest el càrrec d’organista a Saint-Barthélemy, plaça que posteriorment ocupà la seva germana Jeanne-Françoise. Les seves composicions foren principalment per a orgue i clavicèmbal, però compongué també per a violí i per a orquestra. En les obres de joventut seguí l’esquema de la suite, i en el seu Premier Livre de Clavecin contenant plusieurs divertissements (1703-04) es manifestà com un clàssic de la música francesa. Però també s’interessà per la música italiana i, com altres autors de l’època, en la seva etapa de maduresa procurà conjuminar els gustos musicals de les diferents cultures. Molt sovint, les seves obres són de dubtosa atribució, perquè en bona part són arranjaments de peces escrites pel seu oncle Pierre, les quals reorientà amb un estil més simple i personal. Entre les seves composicions destaquen les Sonates en trio (1705), l’obra per a orquestra Les caractères de la guerre, ou suite de symphonies (1718) i Pièces de Clacevin (1724-34). Escriví Principes de l’accompagnement du clavecin (1718), entre altres obres.