Rebé les primeres classes del seu pare, Jean Tapray, i probablement fou alumne d’un tal Monsieur Dancier, deixeble de D. Scarlatti. A partir del 1752 exercí les funcions de mâitre de musique a Dole, càrrec que abandonà el 1763 per anar a Besançon, on fou contractat d’organista. El 1768 s’establí a París i aviat obtingué un cert reconeixement com a professor de clavicèmbal i piano. Les seves qualitats com a intèrpret propiciaren el nomenament d’organista de l’École Royale Militaire el 1776. A més, també destacà com a solista en diverses aparicions al Concert Spirituel. Del seu catàleg com a compositor cal esmentar les obres orquestrals, especialment les simfonies concertants. Escriví l’obra pedagògica Méthode de piano (1800).