Membre d’una família de músics italians residents als Països Baixos. Era fill de Pietro Antonio Fiocco, director del cor de l’església de Notre-Dame du Sablon, de qui prengué les primeres lliçons de música. Entre el 1707 i el 1731 ocupà el càrrec d’organista en aquesta mateixa església i a partir del 1714 fou mestre de capella a la cort, lloc que ocupà fins el 1744, any en què decidí retirar-se de la vida activa. La seva música religiosa comprèn una missa solemne, diversos salms i motets. Els seus oratoris i responsoris s’han perdut. Tant en els seus motets sols com en els que formen la col·lecció de Sacri concentus pot observar-se la influència del grand motet francès. No obstant això, els seus cinc oratoris, interpretats a Brussel·les entre el 1726 i el 1739, foren escrits imitant models italians.