Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor. Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis. A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande, de C. Debussy (1902), o L’hora espanyola, de M. Ravel (1911). Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera on actuà el 1908. També feu incursions en el món del cinema i de l’espectacle de varietats. Es retirà el 1938.