Rebé les primeres classes de música del seu pare, violoncel·lista del teatre de Nimes. Durant els primers anys de la seva carrera subsistí impartint classes de violoncel i de cant i actuant com a violoncel·lista en diverses orquestres. Un afortunat debut a Avinyó, on actuà en substitució d’un cantant que havia emmalaltit just abans d’una representació, feu que la seva carrera experimentés un gir radical. A París fou aclamat en les seves intervencions a la Comédie-Italienne. En aquella època la seva veu havia esdevingut la d’un baríton i començà a ser imprescindible en obres d’autors com P.A. Monsigny, A.E.M. Grétry i E.N. Méhul. També conreà la composició, amb obres per a l’escena com Le jockey (1795) i Le secret (1796).