Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G. Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J. Gallon (harmonia), M. Emmanuel (història de la música), P. Braud (piano) i P. Bazelaire (violoncel). En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga. El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D. Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962. Presidí la societat de música de cambra Le Triton. Considerat sovint un compositor neoclàssic, entre les seves obres cal destacar el Concert per a piano i orquestra (1940) i un Rèquiem (1953).