Estigué al servei de rics burgesos d’Arràs (Artois) com Gherart Aniel, la desaparició del qual lamentà en una complainte en forma de sirventès. Dels vint-i-cinc poemes que se li atribueixen, almenys vint són autèntics i es conserven amb música. La major part corresponen al gènere de la chanson courtoise o al de la pastorel·la. Predominen les construccions estròfiques amb versos de longitud desigual. Les melodies d’Erart acostumen a ser senzilles i es mantenen en un àmbit d’octava. Presenten estructures ben definides, amb la utilització d’algunes cadències suspensives i conclusives (ouvert/clos). Algunes melodies són susceptibles d’una interpretació rítmica modal, especialment les pastorel·les. Les seves obres han estat editades per T. Newcombe al "Corpus Mensurabilis Musicae" (LXVII, 1975).