Estudià composició i piano a Viena, on entrà en contacte amb l’escola d’A. Schönberg. Exercí l’ensenyament musical al Conservatori del Caire en 1927-32, període en què s’interessà per la música àrab i conegué B. Bartók. Els dos anys següents els passà a les Filipines, on inicià una expedició etnomusicològica entre les tribus locals (Música de les Filipines, 1933). De nou al Caire, fou assessor musical de la ràdio egípcia i publicà Melodia i cant a Egipte (1936). Feu gires arreu d’Europa i Amèrica, exercí com a professor convidat en diversos conservatoris i fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Cincinnati (1970). El 1963 rebé el Premi de l’Estat Austríac. La seva producció abasta tots els gèneres: ballets (Llegenda del Nil, 1937-39), obres orquestrals (Antiqua hungarica, 1941), vocals (El Cant de la Creació, 1943-44), de cambra (sonates, fantasies) i pianístiques (Música del capvespre, 1970-71).
Jenö Takács
©Steindy
Compositor, pianista, etnomusicòleg i professor austríac d’origen hongarès.