Cursà matemàtiques i musicologia a la Universitat de Copenhaguen, on es doctorà el 1939 amb una tesi sobre J. Haydn. Paral·lelament estudià orgue i història de la música. Un cop acabats els estudis, inicià una notable carrera com a pedagog. Fou professor de la Universitat de Copenhaguen i president de l’Institut de Musicologia. Tingué J. Haydn com a centre d’interès dels seus estudis musicològics, i la seva tasca exercí una forta influència en les edicions i la recerca posteriors sobre la figura del músic austríac. Fou editor general de la Societat Haydn (1949-51), dedicada a la publicació de l’obra d’aquest compositor. Estudiós també de l’obra de G.F. Händel, publicà els resultats de la seva investigació en una sèrie d’assaigs i en diversos llibres, entre els quals destaca Händel’s ’Messiah': Origins, Composition, Sources (Copenhaguen, 1957). Així mateix realitzà una important aportació en el camp de l’estudi de la música litúrgica danesa.