Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia. Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica. El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes... (segles XVI-XVIII) l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid. A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis. La pèrdua de l’arxiu musical durant la guerra del Francès (1811) ha impedit que les seves obres s’hagin conservat.