Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París. Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica, de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII. Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època. Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors: Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de Garlàndia, Joan d’Afflighem, etc. Molts fragments de l’obra, especialment els que tracten de la tècnica polifònica, foren copiats d’altres teòrics. Les seves aportacions més originals es refereixen a aspectes estètics, a la interpretació mensural del cant pla i a la descripció d’alguns instruments.