Cursà estudis a la Universitat de Santiago de Compostel·la i al Conservatori de Madrid. Col·laborador des del 1929 del Centro de Estudios Históricos de Madrid, fins el 1934 es dedicà a l’estudi del folklore d’Extremadura i Galícia per al Cancionero de Menéndez Pidal. El 1935 fundà l’associació Cantores Clásicos Españoles, dedicada a la difusió de la música antiga espanyola. Després de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic, on fou redactor de la revista "Nuestra Música" i director de la secció historicomusical de l’Instituto Nacional de Bellas Artes y Letras, des d’on treballà sobre el folklore mexicà. Entre les seves publicacions destaquen Folklore musical de Mélida (1933), Romances y villancicos españoles del siglo XVI (1939), Chopin (1959) i una transcripció del Cançoner d’Uppsala. Compongué 30 canciones de Lope de Vega (1935), Sonata per a clarinet (1947) i Concerto barroco (1951), entre altres obres.