Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou. El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les col·leccions de cançons populars de M. Balakirev. Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa. Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions. Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944. També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries.