Vida
El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar. Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici. Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus col·laboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert. La seva excel·lent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700. Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València (1706) i de Mallorca (1707) per la seva activitat militar en la reconquesta d’aquests territoris. El 1709, li fou atorgat el càrrec de superintendent, dit també cavaller director, de la capella de música de l’arxiduc d’Àustria, ja que el director real, Giuseppe Porsile (1680-1750), havia estat cridat a Nàpols per a formar i dirigir la capella de Carles d’Àustria. Boixadors formà part del seguici que acompanyà l’arxiduc a Viena el 1711, un cop proclamat emperador amb el nom de Carles VI. Allí exercí diversos càrrecs, com ara el de supervisor de la capella de música (1717-21). Se’n conserven tres obres musicals, un miserere a quatre veus i continu, i dos tonos eucarístics: O admirable Sacramento, a tres veus, i Señor, antes de ausentaros, a tres veus i continu.
Bibliografia
- Dolcet, J.: El comte de Savallà. Un aristòcrata del Barroc i la seva música, Universitat Autònoma de Barcelona 1994.