Rebé la seva primera formació musical a la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J. Rosés, R. Aleix i, possiblement, M. Ferrer, R. Vilanova, R. Carnicer i B. Saldoni. El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa. A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841. Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S. Gabaldà, D. Gabaldà, A. Pitarch i Felip Pedrell, el qual servà sempre una especial veneració pels ensenyaments de Nin. Segons Pedrell, descobrí la polifonia clàssica gràcies a les obres de T.L. de Victoria que Nin feia interpretar a la capella de Tortosa, en una època en què, pel que sembla, només s’estilava la música italianitzant. També amb Nin, Pedrell conegué les primeres obres de R. Wagner en un moment en què el seu nom era gairebé desconegut al país. Home d’idees il·lustrades, feu transcripcions de polifonia hispànica dels segles XVI al XVIII, algunes de les quals són servades a la biblioteca de l’Orfeó Català. També compongué obres religioses.