Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons F.J. Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana. El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola "a la usanza romana ". Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana. En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves. Entre el 1627 i el 1634 ocupà el càrrec de mestre de capella a la Seu d’Urgell com a successor de Marcià Albereda. La darrera notícia de la seva activitat correspon als anys 1649-50, en el mateix càrrec i al mateix lloc.