Vida
S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble. El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat. El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any. El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha. El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a organista. El 1835 fou exclaustrat i secularitzat, i tot seguit guanyà per oposició una plaça d’organista a Gibraltar. Per raons de salut tornà a Mallorca i s’establí definitivament a Felanitx, on tocà l’orgue de la parròquia i es dedicà a la composició i a l’animació musical. Organitzà una orquestra i una companyia d’òpera, per a les quals compongué peces líriques com La doncella de Misolongi o Norma, avui perdudes. Com a autor de música religiosa compongué himnes, rosaris, misses, parenostres, etc., entre les quals sobresurten el Te Deum i la Missa de coro. Compongué també peces per a piano, com ara variacions, valsos i rigodons, i també àries per a veu i guitarra. La seva música és de caràcter sever i presenta una original línia melòdica a la qual dona relleu una harmonització austera i eficaç.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Pizà i Prohens, Antoni: El músic Joan Aulí, Centre Cultural, Ajuntament de Felanitx, Felanitx 1996
- VII Nit Bielenca: homenatge al compositor Joan Baptista Aulí, Fundació Àrea de Creació Artística, Búger 1994