Vida
Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana. Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona. El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E. Dalcroze. També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila. Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu". Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor, sardanes, sarsueles com El testament d’Amèlia (1908), escrita en col·laboració amb Carme Karr, i l’òpera Almodis. Com a musicògraf, publicà diversos articles en la "Revista Musical Catalana" i "La Veu de Catalunya" i els llibres La música del meu poble (1912) i La nacionalidad de la música, entre d’altres.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Espadaler i Colomer, Joan Baptista; [et al.]: Del mestre Espadaler, Gazeta de Vich, Vich 1917
- Espadaler i Colomer, Joan Baptista: La música del meu poble, A.Artís, Imp., Barcelona 1912