Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J. Piqueras i J.M. Úbeda. El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la col·legiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid. El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València. Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa. En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques romàntiques, sense emmirallar-se en les obres del passat. Compongué unes dotze misses, nou misereres, motets, vuit lamentacions, salves i diverses obres devocionals. El 1888 abandonà el càrrec a la catedral de València per a ingressar al monestir de Montserrat, on l’any següent li fou confiada la direcció de l’Escolania. Preparà una nova capella amb els monjos i els escolans per a interpretar la polifonia de J. Cererols, A. Viola, N. Casanoves, Palestrina, T.L. de Victoria, F. Guerrero, C. de Morales i Comes. Reformà l’ensenyament dels escolans, i en canvià la tècnica. Durant el seu mestratge s’interpretaren unes 450 composicions noves, 128 de les quals eren obra seva. En el seu catàleg d’obres realitzades a Montserrat hi ha un gran nombre de salves i uns cinc volums de títols per a l’Escolania. Fou mestre d’A. Rodamilans, A. Ferrer, D. Pujol, J. Just, B. Socies, F. Civil i I. Pinell, entre d’altres.