Fou membre d’una família de músics, formada pels germans Lambert, Joan Baptista i Marià, i Vicent -fill de Lambert- i Joan Baptista -fill de Marià-. Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX. Ingressà com a escolà al Col·legi del Corpus Christi València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys. El 1842 fou nomenat organista al col·legi, càrrec que conservà la resta de la seva vida. El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis. Aquella estada li permeté perfeccionar els seus coneixements sobre altres repertoris musicals, ja que fins llavors havia conreat gairebé exclusivament la música religiosa. En retornar a València, compongué algunes obres escèniques, com ara la sarsuela El desertor (1855). Fou considerat per H. Eslava un gran organista.