Joan Baptista Pujol i Riu

(Barcelona, 1835 — Barcelona, 1898)

Pianista, pedagog, compositor i editor català.

Vida

Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A. Horta i P. Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, Pujol el seguí i continuà amb ell els estudis musicals. A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on fou condeixeble de G. Bizet i J. Massenet i estudià harmonia, amb N.H. Reber, i piano. Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, anà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i també a Madrid. De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a Barcelona. Aquí dugué a terme una activitat pedagògica cabdal i tingué com a deixebles C.G. Vidiella, A. Nicolau, J. Costa, M. Calado, J.B. Pellicer, M. Viñas, I. Albéniz i F. Lliurat. El 1872 creà un premi d’interpretació de piano. El 1881 promogué una sèrie de concerts simfònics, en els quals intervingueren J. Massenet, C. Saint-Saëns i el català B. Frigola. Com a pianista formà escola. Hom en destacà la força de les interpretacions i el virtuosisme. El seu repertori abraçava des de W.A. Mozart fins a L. van Beethoven, C.M. von Weber, F. Chopin, F. Liszt, A. Rubinstein i J.J. Raff. Des del 1886 fou professor i també director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Dos anys després fundà una casa editorial de música. La seva obra compositiva és extensa, malgrat que algunes de les obres es perderen a París durant el 1871. Entre les que s’han conservat cal esmentar algunes composicions per a piano i peces per a cant i piano.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Pujol i Riu, Joan Baptista: Nuevo mecanismo del piano basado en principios naturales, seguido de sus apéndices... Nouveau mécanisme du piano basé sur des principes naturels, suivi de deux appendices, Juan Bautista Pujol, Barcelona 1895
  2. Jordà i Cervera, Teresina: Tríptic musical, Granados-Viñes-Pujol. Himne a Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1977