L’estat actual de la recerca no ha permès discernir amb claredat si es tracta de dues persones diferents o bé són el mateix personatge.
Un Joan Bonet de Paredes, conegut també com a Joan de Paredes, nasqué a Oriola a mitjan segle XVII i morí a Toledo el 1710. Fou mestre de capella i compositor. Segons López Calo, la seva carrera musical s’inicià com a mestre de capella de Berlanga el 1680, càrrec que també exercí a Palència i Segòvia (1684) i, pels volts del 1686, al reial monestir de La Encarnación de Madrid. Els darrers anys de la seva vida (1702 o 1706, segons López Calo) obtingué la plaça de la seu metropolitana i primada de Toledo. El gros de la seva obra conservada es troba a les catedrals de Segòvia i Toledo.
Un altre Joan de Paredes, nascut a mitjan segle XVII i mort després del 1705, fou mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid; el seu nom apareix documentat el 28 d’abril de 1705, en la seva aprovació d'El arte de cantollano de Francisco Montanos, en l’edició corregida i augmentada per José de Torres, que es publicà el 1712. Quan Joan de Paredes redactà el seu dictamen, hi feu constar que era mestre jubilat del monestir abans esmentat. S’han conservat algunes obres religioses d’aquest compositor a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona i a l’Arxiu de Montserrat.