Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Robert Goberna i debutà l’any 1905. Del 1920 al 1928 s’establí a París, on perfeccionà els seus estudis amb Alfred Cortot, Vincent d’Indy i Wanda Landowska. L’any 1945 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de Música de Barcelona, i dos anys després, de piano. Fou un dels fundadors del CIC (Compositors Independents de Catalunya), associació de la qual formaren part Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Manuel Blancafort, entre d’altres. Col·laborà amb freqüència en la "Revista Musical Catalana" i "La Publicitat" i contribuí de forma significativa a la recuperació cultural del món musical durant la postguerra. És autor d’algunes obres per a piano, cant i cor.