Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista. Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments. Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari. Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant. El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana. A més de l’etiqueta on consta el nom i la data, marcà amb un segell al foc el seu cognom a l’interior de l’instrument, al costat de l’ànima. Construí alguns violoncels i contrabaixos amb riscles i fons de fusta de noguera, d’ús molt corrent a la seva època. Feu violoncels de gran format, difícilment tocables, fet que ha provocat que hagin estat retallats per tal de facilitar la interpretació. El dia 24 d’abril de 1745 Joan Guillemí actuà d’examinador dels violers i dels guitarrers que volien obtenir el títol de fadrí i també d’oïdor de comptes del Gremi de Fusters. Així mateix fou nomenat per a triar i valorar les compres de fusta. Va tenir un fill, de nom també Joan (1739-1819), del qual se sap que el 3 de juliol de 1768 es presentà a exàmens al gremi amb el nom de ’Guillemí', i no ’Guillamí’ com solia escriure el seu pare. Obrí un taller al carrer de la Bòria, on construí instruments de característiques semblants als del seu progenitor.