El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona. El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal. Anys més tard, escriví una Carta apologética... en què es defensava, punt per punt -argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A. Baylon, J. de Caselles, P. Cerone, Ll. V. Gargallo, A. Lorente, C. Patiño i J. Vidal-, dels suposats errors que li atribuïa el tribunal.