Era nebot de Lluís Serra. Fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar i, després, de la seu de Saragossa. El 1734 feu oposicions i guanyà el magisteri de capella de la catedral d’Àvila, en successió de Fermín de Arizmendi. El 1744 es presentà novament a oposicions per a la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago, però el lloc, després d’una sèrie de vicissituds, recaigué en Pedro Cifuentes. Oliac compaginà el càrrec de mestre de capella amb el de rector del col·legi dels seises, si bé el 1750 hagué d’abandonar el càrrec per haver recriminat excessivament un seise. La gran producció musical d’Oliac s’ha conservat a l’arxiu de la seu d’Àvila. La seva obra en llatí inclou dobles cors i italianismes, a més de palesar versatilitat tímbrica. Quant a la seva obra en romanç, els prop de quaranta-cinc villancets en constitueixen el gènere més significatiu, si bé també treballà gèneres afins, com les cantadas o els cuatros.