El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri. Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou. Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel. Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès. Al mes de març del 1753 es trobava a Londres. Allí organitzà sis spiritual concerts, conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres. Treballà en l’orquestra de la cort del duc de Württemberg en 1754-55 i aquest darrer any fou nomenat Cammermusicus. Arran de la mort del seu germà demanà la baixa del servei al duc de Württemberg, que recuperà el 1765. Quatre anys més tard ingressà en l’orquestra de la Real Câmara de Josep I de Portugal, on romangué fins el 1773. A partir d’aquest any es desconeix el seu periple vital. Les seves obres resulten, en alguns casos, de difícil atribució. La seva producció, esparsa en diversos arxius musicals espanyols i europeus, inclou tant música vocal -profana i religiosa- com instrumental. L’estil galant es palesa clarament en l’obra instrumental, sobretot en les sonates. En moltes d’elles l’estructuració interna dels moviments mostra peculiaritats de la sonata preclàssica de la segona meitat del segle XVIII.