Començà els estudis musicals a Reus amb J. Biosca. El 1829 entrà com a escolà de la capella de música a la seu nova de Lleida. Allí estudià solfeig, contrapunt, piano i orgue amb M. Germà, J. Ariet i A. Mercè. Segons B. Saldoni i M. Puntí, també hi estudià contrabaix. En aquesta època començà a compondre obres de tipus religiós i tocà el contrabaix en algunes formacions instrumentals lleidatanes. Quan el 1837 es dissolgué la capella, retornà a Reus i tocà en cafès. Acabà ingressant en una banda, on tocà el figle i el fiscorn. El 1841 es traslladà a Barcelona i estudià composició amb R. Vilanova. En aquesta ciutat continuà component música religiosa, a més de música de cambra i, segons algunes fonts, dues òperes, Gonzalo i Gildippe ed Odardo. El 1848 estrenà l’òpera en castellà Melusina, en un acte, amb text de V. Balaguer. El 1862 guanyà el certamen convocat pel Teatre del Liceu amb la simfonia Las dos lápidas. Des de l’any 1865 fou mestre de capella a Santa Maria de Jonqueres, a Barcelona. El nom de Sariols està vinculat amb els primers temps de la sarsuela catalana. Posà música a l’obra teatral L’Esquella de la torratxa, de "Pitarra", que tingué un èxit important, i després en feu una sarsuela. També és autor de les sarsueles Lo punt de les dones i Lo rovell de l’ou. La seva obra coral Lo campanar de Reus (1863) gaudí de força fama a l’època.