Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom (violí i piano), Enric Morera (harmonia i composició) i Luis Vega (contrapunt i fuga). Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze. Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes (Sabadell) i Planes (Martorell), i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova. El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol. Compongué peces corals, orquestrals i sardanes. Les sardanes, tècnicament ben construïdes i amb passatges àgils, foren interpretades per les millors cobles del moment. El 1925 la Compañía del Gramófono edità un disc amb les titulades Font dels Harens i Antiga cançó, i l’any següent La Principal de la Bisbal tocà Nit Estelada i Noces de la Pubilla, sardanes que ja s’havien estrenat a París.