Casimiro fou un dels millors compositors lisboetes del segle XIX. Estudià amb José Gomes Pinceti i José Marques -mestre de la capella reial- a la catedral de Lisboa. Adoptà el nom de Casimiro Júnior per diferenciar-se del seu pare, copista de música. El 1826 guanyà la plaça d’organista a la capella reial de Bemposta, però perdé la feina amb el canvi de monarquia del 1833. El 1860 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lisboa. Les seves primeres composicions daten del 1829, unes matines de santa Llúcia i una missa i un tedèum dedicats a Miquel I de Portugal. Quan aquest fou deposat, Casimiro inicià una llarga carrera teatral i escriví 209 obres, entre les quals hi ha des de música incidental fins a òperes còmiques similars a les sarsueles. El 1850 tingué un èxit important l’òpera còmica Batalha de Montereau, la qual tractava el mateix tema que la popular obra de l’espanyol Rafael Hernando Colegiales y soldados. Altres obres estan inspirades en produccions d’Auber, com l’opereta Opio e champagne (1854), que tingué moltes reposicions. D’altres provenen de models triomfants a Madrid. Un vessant important del seu catàleg són les obres religioses, de les quals arribà a compondre 97.