Joaquim Gràcia i Abadia

(els Alfacs, Sant Carles de la Ràpita, 1825 — Madrid ?, ?)

Tenor català.

Començà a estudiar música a Valls amb el carmelita Joan Miret i inicià estudis de solfeig a sis anys. Al cap de poc, ingressà com a tiple de l’Escolania de Montserrat. Allí tingué J. Boada i B. Brell per mestres i aprengué violí, orgue i piano. Romangué al monestir fins que el 1835, amb la desamortització, la comunitat es dispersà. Al cap de dos anys, la seva mare el portà a Barcelona, on continuà estudis com a tiple de la capella de música de la catedral. El 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II acompanyada de la seva capella reial, hi fou admès com a tiple a causa de la manca de cantants i marxà a Madrid, on fou deixeble de M. Rodríguez de Ledesma. Passà successivament pels registres de contralt, tenor i, finalment, baríton. Del 1842 al 1844 rebé lliçons al Conservatori de Música de Madrid i més tard feu oposicions a les places de tenor i baríton de la capella reial, on encara romania l’any 1867.