Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí. Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys. Excel·lí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local. Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes. Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant. Dugué a terme una important tasca com a folklorista: reconstruí el ballet figuerenc La Filosa, impulsà la restauració del contrapàs i harmonitzà i instrumentà multiples ballets per a cobla. Entre la seva producció figuren les obres Rosari per a 4 veus i orquestra, la peça lírica Emilieta, amb text de Joan Pujol i Rubió, i sardanes com Festivitat (1946) i Matí de primavera (1946) i les obligades Jovialitat (tible), Brot de Farigola (tible) o Sota d’un salze (flabiol, 1907).