De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals. L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao. El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari-. El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal. L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el primer organista havia de ser un religiós, de manera que fou desplaçat forçosament al lloc d’organista assistent. De la seva producció es conserva un nombre molt reduït d’obres entre les quals destaquen sonates, minuets i unes excepcionals fugues amb un contrapunt molt florit.