Estudià al Conservatori de Música de Madrid. Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit (1921). Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo (1931), la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona. Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid. La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques; cal esmentar-ne l'Obertura Pastoral (1921), el poema simfònic Díptico ibérico (1932) i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del s. XVIII (1950).