Estudià a Buenos Aires, a l’Instituto Di Tella, durant els anys 1967 i 1968. Quan tornà a Guatemala intentà aplicar a la música els recursos tecnològics que havia après, però per falta de recursos utilitzà fonts sonores naturals (vocals i instrumentals), juntament amb models rítmics europeus i instruments tradicionals, com la marimba. Fou un dels compositors pioners de la música electroacústica al seu país, i va crear nous instruments de metall, fusta, bambú i percussió tradicional (amb closques de tortuga). L’any 1972 fundà el Grupo de Experimentación Musical, que interpretà algunes de les seves obres, com Humanofonía, en les seves versions 1 i 2 (1971-72) i Imposible a la "X" (1980). Altres composicions destacables són Evocación profunda y traslaciones para la marimba. En totes elles es reflecteixen circumstàncies quotidianes del país.